D’entrada no hi ha cap condició urbana prèvia i indispensable per al desenvolupament del règim de masoveria urbana. Tot i així, sí que hi ha algunes condicions que poden afavorir el desenvolupament d’iniciatives que permetin la seva implantació de forma sistemàtica:
- Existència d’un parc d’habitatges desocupats que requereixin obres de rehabilitació o adequació a efectes de poder ser utilitzats. En aquest sentit cal una bona diagnosi del parc d’habitatges del municipi, identificant determinades zones que poden ser objecte d’actuacions de foment a la rehabilitació, analitzant les característiques dels habitatges desocupats, l’antiguitat, l’estat de conservació, les superfícies, el nivell d’equipament i
adequació, el cens de propietaris d’habitatges buits. La possibilitat de concentrar les actuacions en un àmbit específic pot facilitar els processos de gestió, les possibilitats de divulgació i d’informació als propietaris, la complementarietat amb altres accions de foment de la rehabilitació, de dinamització econòmica, de reforma urbana...
- L’existència de demanda. En aquest sentit no tan la demanda no atesa de persones que necessiten habitatge, com la definició d’una demanda específica de gent que vulguin accedir a l’habitatge en règim de lloguer i més específicament de masoveria urbana. En aquest sentit cal desenvolupar campanyes informatives entre la població, dirigides als futurs masovers i als propietaris d’habitatges buits, així com preveure desenvolupament d’un pilot amb habitatges de propietat pública o d’algun entitat sense ànim de lucre.
- L’existència de polítiques municipals que afavoreixin la rehabilitació d’habitatges desocupats cara a la implantació de règims de masoveria urbana:
1. Mesures fiscals:
Gravar per mitjà de l’ IBI (Impost de béns immobles) els habitatges desocupats.
Bonificar l’ IBI (Impost de béns immobles) dels habitatges que s’ocupin per mitjà del règim de masoveria urbana.
Bonificar o reduir l’ impost de construccions i obres (ICIO) i les taxes de les obres de rehabilitació i adequació d’habitatges desocupats per tal de destinar-los al règim de lloguer omasoveria urbana.
Negociar el pagament de tributs amb aquells propietaris deutors que posin els habitatges a disposició de contractes de masoveria urbana.
2. Ajuts directes:
-A les obres de rehabilitació d’habitatges desocupats per tal de destinar-los al règim de masoveria urbana.
-A entitats, col·lectius o cooperatives6 que promoguin i gestionin contractes de masoveria urbana.
-Als contractes de masoveria urbana.
-Avals als masovers urbans que sol·licitin crèdits per a la realització d’obres de rehabilitació.
3. Suport i assessorament:
Suport a la tramitació dels ajuts a la rehabilitació previstos en el Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya. Redacció de l’informe intern d’idoneïtat o del test de l’edifici. Suport tècnic a les obres de rehabilitació.
Suport tècnic i legal a la creació d’entitats destinades a promoure i gestionar contractes de masoveria urbana i a la redacció i tramitació de contractes.
4. Planificació:
Aprovació del Pla local de l’habitatge. Realització d’anàlisis i estudis del parc desocupat de l’habitatge. Establiment d’àrees de tempteig i retracte i de reserves per a l’adquisició de sòl en aquells àmbits on s’identifiquin bosses d’habitatges desocupats.
Convenis de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge per a al rehabilitació de determinades zones del municipi. (Increment dels ajuts, suport i finançament per a la redacció de projectes i direcció d’obra).
Declaració d’àrees de conservació i rehabilitació.
5. Inversió:
Adquisició d’habitatges desocupats per tal de destinar-los a masoveria urbana.
Desenvolupament d’un pla pilot amb habitatges pertanyents al parc públic o provinents de cessions d’entitats sense ànim de lucre, intestats, recaptació executiva.
6. Altres mesures:
Programes d’inspecció del parc existent.
Declarar l’ incompliment de la funció social de la propietat i acordar el lloguer forçós.
En tot cas, no és indispensable la implantació de totes aquestes accions per part de l’administració local, però és evident la necessitat d’establir un marc desfavorable als habitatges desocupats i que en canvi n’afavoreixi la rehabilitació i l’ocupació per mitjà dels contractes de masoveria urbana.
