La via mixta podríem dir que de les tres vies és en la que participen d’una manera o altra tots els agents, propietaris, masovers i administració pública.
Per tant, el funcionament estaria al mig de la via privat-privat i de la via administrativa, és a dir, el masover és qui s’encarrega de trobar una vivenda desocupada i que necessiti rehabilitació i ell mateix arriba a un acord amb el propietari, tot això seria com en el cas de la via privat-privat, però aquests dos agents després podrien beneficiar-se de les ajudes que dóna l’administració per a l’accés a aquest tipus de vivenda. Però no és a través d’aquesta que el masover aconsegueix el contracte d’arrendament, sinó que simplement actua com a regulador, ofereix l’ajuda que el marc legal permet en casos com aquests.
Això es pot dur a terme en els casos en que l’administració pública inclou la masoveria urbana dins una de les alternatives per accedir a l’habitatge, com són per exemple l’Ajuntament d’Olot, el de Sant Cugat del Vallès, el de Barcelona, etc. i, per tant, que la inclou en el seu marc legal, que és qui la regula.
Si volguéssim fer un contracte de masoveria urbana per la via mixta primer de tot hauríem de formar un col·lectiu, ja que actualment l’administració entén que aquesta opció està destinada bàsicament a joves, incloent-ho dins les polítiques socials i de solidaritat urbana, que són un dels col·lectius que té més dificultats per accedir a la vivenda a través de la compra o el lloguer, i és qui pot fer més viable el fet d’ocupar un habitatge i rehabilitar-lo en un temps determinat.
Després hauríem de trobar una casa desocupada i que necessiti millores o ser condicionada, perquè amb la via mixta una de les ajudes que ofereix l’administració és posar al servei del propietari i el masover un grup de tècnics que són els que supervisen l’habitatge abans i després de ser arrendat; abans per verificar que necessita rehabilitar-se però que pot obtenir la cèdula d’habitabilitat i que el seu estat no suposa cap perill; i després per comprovar que les millores que s’havien acordat en el contracte s’han portat a terme adequadament, que no s’ha modificat la configuració del local o l’habitatge i dels seus accessoris, i que no hagi disminuït la seva estabilitat o seguretat.
Pel que fa al propietari, és qui de moment pot beneficiar-se més de les ajudes que dóna l’administració per fer contractes de masoveria urbana.
Per exemple, la Generalitat contempla en el seu Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 que les ajudes en els casos de masoveria urbana seran de fins a 6000 euros per habitatge, però no especifica a qui o que van destinats aquests diners.
El marc legal contempla les mesures i ajuts següents:
1. Mesures fiscals:
-Bonificar l’ IBI (Impost de béns immobles) dels habitatges que s’ocupin per mitjà del règim de masoveria urbana.
-Bonificar o reduir l’ impost de construccions i obres (ICIO) i les taxes de les obres de rehabilitació i adequació d’habitatges desocupats per tal de destinar-los al règim de lloguer o masoveria urbana.
-Negociar el pagament de tributs amb aquells propietaris deutors que posin els habitatges a disposició de contractes de masoveria urbana.
2. Ajuts directes:
-A les obres de rehabilitació d’habitatges desocupats per tal de destinar-los al règim de masoveria urbana.
-A entitats, col·lectius o cooperatives que promoguin i gestionin contractes de masoveria urbana.
-Als contractes de masoveria urbana.
-Avals als masovers urbans que sol·licitin crèdits per a la realització d’obres de rehabilitació.
3. Suport i assessorament:
-Suport a la tramitació dels ajuts a la rehabilitació previstos en el Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya. Redacció de l’informe intern d’idoneïtat o del test de l’edifici. Suport tècnic a les obres de rehabilitació.
-Suport tècnic i legal a la creació d’entitats destinades a promoure i gestionar contractes de masoveria urbana i a la redacció i tramitació de contractes.
Un altre exemple és el cas d’Olot, l’administració diu que els propietaris que cedeixen l’ús dels habitatges desocupats emparant-se en el programa de Masoveries Urbanes rebran les contraprestacions següents:
-La progressiva millora i condicionament de l’habitatge i/o finca.
-Renda mínima i complementària a la contraprestació anterior, si fos el cas, i sempre depenent de la primera.
- L’assessorament legal i tècnic al llarg de la duració de la cessió per tal d’assegurar-ne el compliment dels compromisos formalitzats per ambdues parts, i atenent a la normativa corresponent.
A més, el marc legal permet que, en el cas que els masovers no hagin complit amb el contracte signat, ja sigui perquè no s’han fetes totes les millores, ja sigui perquè s’hagin canviat elements que no s’havien acordat amb el propietari, etc. es pugui rescindir el contracte i, per tant, el propietari pugui fer fora els arrendadors de la vivenda.
Pel que fa als beneficis que podrien rebre els masovers la majoria dels ajuts al lloguer o ajuts destinats a posar en condicions habitatges desocupats per a destinar-los al lloguer, són incompatibles amb les condicions inherents al règim de masoveria urbana.
Per exemple:
- Ajuts al pagament del lloguer: La contraprestació del contracte de masoveria urbana es fa en concepte d’obres d’adequació, rehabilitació i manteniment de l’habitatge, en aquest sentit no existeix import de lloguer i per tant, no hi ha possibilitat de percebre cap ajut.
- Garanties públiques per a llogar habitatges:
Avalloguer: Cal veure si es pot concedir l’ avalloguer en contractes de masoveria urbana, en tot cas caldria preveure la seva homologació a un contracte de lloguer convencional i la possibilitat que el propietari tingui les mateixes garanties.
Lloguer social: Caldria preveure la possibilitat que els contractes de masoveria urbana s’homologuessin al lloguer social de forma que els propietaris dels habitatges subjectes
